En aquesta vida ens trobem constantment a persones properes que ens aconsellen quin camí hem de seguir, son la família, amics, profes....... totes elles ens estimen molt i per aixó intenten guiar-nos i que no ens la fotem. Abans jo passava moltíssim d'aquests bons consells, suposo que ja m'estic fent gran, jajaja, jo també soc una d'elles, sinó no seria humana, sempre ho fem des del nostre punt de vista, des de la nostre experiencia personal o el que hem viscut a prop nostre, però també es cert que som nosaltres mateixos els que hem de caure i pelar-nos el nas per saber que aquella persona tenia raó (no m'agrada gaire aquesta paraula) per que en definitiva tots la tenim la raó, tot es de molts colors, com la vida, molts camins, tots bons en el moment en que els agafe'm, tots ens porten a algun lloc.
També és cert que és bò deixar espai a la persona aconsellada, per que trii el seu camí, bó o dolent hi ha de passar, crec que això és la vida, un aprenentatge continuu, maco, fanàstic, carregos, també depen molt com te l'agafes.
A viure que son dos dies.................
També és cert que és bò deixar espai a la persona aconsellada, per que trii el seu camí, bó o dolent hi ha de passar, crec que això és la vida, un aprenentatge continuu, maco, fanàstic, carregos, també depen molt com te l'agafes.
A viure que son dos dies.................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada