La ment existeix en un estat en què "mai no n'hi ha prou" i, per tant, sempre ambiciona més. Quan t'identifiques amb la ment, t'aborreixes i t'inquietes amb molta facilitat. L'aborriment significa que la ment té gana de més estímuls, de més menjar per al pensament, i que no estem satisfent la seva gana.
Quan estàs aborrit, pots satisfer la gana mental fullejant una revista, fent una trucada telefònica, mirant la televisió, navegant per internet, anant a comprar o bé -i això és bastant comú- transferint al cos la sensació mental de mancança i la necessitat de voler sempre alguna cosa més, de manera que les satisfaràs breument ingerint més menjar.
O pots sentir-te avorrit i inquiet. A mesura que vagis fent-te conscient d'aquestes sensacions, de sobte començarà a apareixre un cert espai i quietud al teu entorn. Al principi no serà gaire cosa. però a mesura que vagis creixent la sensació d'espai interior, la sensació d'avorriment començarà a minvar en intensitat i significació. De manera que fins i tot l'avorriment et pot ensenyar qui ets i qui no ets.
Descobreixes que ser "una persona avorrida"no és el que ets. L'avorriment és simplement un moviment intern de l'energia condicionada. Tampoc no ets una persona enfadada, trista o atemorida. L'avorriment, la ràbia, la tristor o la por no són "teus", no són personals. Són estats dela ment humana. Véne i s'en van.
Quan estàs aborrit, pots satisfer la gana mental fullejant una revista, fent una trucada telefònica, mirant la televisió, navegant per internet, anant a comprar o bé -i això és bastant comú- transferint al cos la sensació mental de mancança i la necessitat de voler sempre alguna cosa més, de manera que les satisfaràs breument ingerint més menjar.
O pots sentir-te avorrit i inquiet. A mesura que vagis fent-te conscient d'aquestes sensacions, de sobte començarà a apareixre un cert espai i quietud al teu entorn. Al principi no serà gaire cosa. però a mesura que vagis creixent la sensació d'espai interior, la sensació d'avorriment començarà a minvar en intensitat i significació. De manera que fins i tot l'avorriment et pot ensenyar qui ets i qui no ets.
Descobreixes que ser "una persona avorrida"no és el que ets. L'avorriment és simplement un moviment intern de l'energia condicionada. Tampoc no ets una persona enfadada, trista o atemorida. L'avorriment, la ràbia, la tristor o la por no són "teus", no són personals. Són estats dela ment humana. Véne i s'en van.
Res del que ve i se'n va ets tu.
"Estic aborrit"; qui ho sap, això?
"Estic enfadat, estic trist, tinc por"; qui ho sap això?
Tu ets el coneixement, no l'estat conegut.
"el silenci parla"
Eckhart Tolle

2 comentaris:
Caram, Alba, quina profunditat de pensaments a aquestes hores del matí! No serà que estàs avorrida?? jeje
Petonets!
si, potser una miqueta, però m'agraden molt aquestes coses que fan pensar. I tu? no auries d'estar treballant a aquesta hora? jajaja
Publica un comentari a l'entrada