Bon Nadal

Ja torna a nevar tant maca que és la neu i alhora tant pesadeta, avui que volia anar de compres fora del poble, ja se sap, aquests dies son dies de consumisme pur i dur, encara que el meu cas és un xic diferent, és la manera més fàcil i comode per fer uns quants kilometres caminant, jajaja, va de conya poder agafar-se al carret, així no te n'adones tant de l'exercici fet.

BON NADAL

Virus

Hola de nou, ultimament fa molt fred, això segur que ja ho sabeu, i amb aquestes tempratures ja se sap el que passa, la gent seguim una moda que està per tot arreu, només cal mirar al voltant, la gent amb el nas vermell, amb el mocador al nas, suposo que ja sabeu de que parlo, jajaja, el ditxos refredat de cada any, jo en tinc un que m'acompanya vagi on vagi, m'estima molt i no em deixa, he parlat amb ell, e intentat pactar perquè vagui cap a una altre persona però em diu que es troba molt i molt bé amb mí, si algú el vol el regalo, o també podria montar una subasta a veure qui dona més......

Si tu sagueixes aquesta moda no et desesperis, sempre acaba perdent ell, tot i que no se sap quan serà.

Un mateix

Un místico sufí llamó a la puertade un hombre muy rico. Estaba mendigando y no pedía más que lo suficiente para una comida.

El hombre rico le dijo a gritos:

-¡ Aquí nadie teconoce¡

-Pero yo me conozco a mí mismo -le contestó el derviche-. Qué triste sería que fuera a la inversa: que todo el mundo me conociera y yo no fuera consciente de quién soy, qué triste sería. Dices bien, aquí nadie me conoce, pero yo me conozco a mi mismo.

Osho

Neu

Aquest és el paisatge que m'he trobat al matí al pujar la finestre de la meva habitació, ahir vaig arribar amb una amiga a case devien ser les 11 de la nit, pluvia a bots i barrals, i em va dir d'aquí a una estona quan jo arrivi a casa nevarà, jo em vaig posar a riure, i realment aquest és el resultat, sort que no ens barem jugar res aquesta vegada, jajajaja.

Adeu

Si, avui definitivament he dit adeu al meu amor perdut, tenia ganes de parlar amb ell, i després de fer un intercanvi de llibres, ens em dit tot o quasi tot el que pensavem l'un de l'altre, és molt trist quan una cosa que va ser bonica en el seu moment s'acaba, a mi em fa molta angoxa, suposo que també ho relaciono amb les coses que he perdut fisicament, ja se que no te res a veure però son coses que canvien, i no m'agraden els canvis.
De totes les coses que hem passen en aquesta vida, ja siguin bones o dolentes intento aprendre alguna cosa perqué crec que tot passa per aprendre alguna lliço de la vida, no sé si mostro massa els meus sentiments en un blog peró necessito treure-ho d'alguna manera i aquesta és la que tinc més a mà, doncs el que he aprés com deia és que ja se el que no vull d'una relació, això no ho tenia clar fins ara, em pensava que tot el que s'acostés era ben vingut perquè mai trobaria alguna cosa millor, prefereixo esperar deu anys per exemple a entregar-me en cos i ànima a una persona que no m'éstima igual que jo, com a ésser humà em mereixo tot el bó que la vida em pot donar, ja n'hi ha prou de atreu-re només coses dolentes,
S'admeten paraules de soport o de crítica, així també aprenc coses de tu que em llegeixes amb tanta paciencia.

Amics

Hola de nou, moltes vegades quan ens sentim tristos i deprimits el que fem és enfonsar-nos en nosaltres mateixos, almenys és el que jo solo fer, però ultimament estic canviant de tàctica i el que faig és trucar a algún amic, aquells que sempre hi són, crec que és la millor terapia tot i que de vegades no els deixo parlar a ells, com és el que estava fent ara mateix, enmitg d'aquest post, gràcies a tots i a tu Anna et tocarà parlar la propera vegada.

El món groc

Aquest és el meu últim llibre, el que més m'ha agradat és que parla de les abrassades, avui en dia és una cosa en desús, si tu vols podem posar-ho de moda, estaria bé, de fet, si em trobes abrassa'm. El difícil no es aceptar cómo es uno, sinó como es el resto de la gente.

Prou cadenes!

El dia 3 de desembre se celebra a tot el món el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. En el marc d'aquesta celebració, ecom ha organitzat un acte lúdic reivindicatiu per al proper dissabte 29 de novembre per reclamar el dret que tenen les persones amb discapacitat a l'autonomia personal. Prou cadenes! Més autonomia personal, menys dependència serà el lema d'aquesta jornada que es durà a terme a la plaça Universitat. Tots hi hem d'anar!

Amors perduts

Avui és un dia trist per a mi, molt no, només una mica, suposo que ja he tingut unes hores per pair el meu últim fracàs amorós de la meva vida, crec que ja m'hi estic acostumant a perdre coses, suposo que quan perds és perquè en algun moment has tingut. Però no deixa de ser una sensació molt negativa, una barreja de sol.litud, ràbia, angoixa, tristesa, plors i riures pel que en el seu moment es va compartir, de fet això és el més bonic, compartir coses bones i coses dolentes, això és l'amor.

Vull pensar que em passarà aviat, almenys és el que desitjo tot i que són sentiments que m'acompanyaran tota la vida.

Sempre dic que no m'enamoraré mai més, ara ja n'he après i dic que no m'enamoraré mai més fins a la propera vegada.

S'admeten paraules de suport........

posta de sol

foto

xulo

Novembre

Estem al novembre i encara no fa molt fred.