Quan dic la tornada vull dir de les vacançes, a la vida normal de cada dia, al aburriment, la rutina... ja sabeu a que em refereixo. Han estat bé tret d'alguns petits entrabancs domestics, jajaja, He estat amb una bona amiga en una casa rural on erem poqueta gent, al vespre tos venien a parar al cau, per dormir o sopar tranquil.lament, dic venien perquè nosaltres ens varem moure poc, passant el dia llegint, jugant amb el petit areu de la casa, fent la coneguda migdiada....
De fet del que vull parlas és d'això del estres que moltes vegades causen les festes de la feina, tots precipitadament pensem que farem, fer, fer, fer, com si d'una marató és tractés, deu ser molt més difícil plantejar-nos el no fer res de res, aquí és quant tenim un greu problema, si no fem res forçosament hem de trobar-nos a nosaltres mateixos i això crea una gran angoixa... aquest amic que sempre ens acompanya al llarg de tota la nostre vida i que desconeixem, NOSALTRES MATEIXOS ufff aquest gran desconegu.
Cada vespre en arribar els turistes de la casa feien la pregunta estrella- Com ha anat el dia? que heu fet? ufff, temides preguntes per algú que només volia, (per forçes majors) descansar en un altre ambient que no fos el que ens acompanya la resta de l'any, quasi ens feia vergonya admetre que no feiem res de res, ¡¡ vergonya ¡¡ crec que no ens hem de justificar dabant de ningú el que fem. Només fa mal o sap greu perquè el que voliem era fer moltes coses però el xassis no ens acompanya.
De tota manera m'ho he passat molt bé, la gent de la casa maquíssima, els visitants com nosaltres fantàstics, tot molt bé inclosa la entrevista del dia que vam passar per Girona, jajajaja,
Fins aviat.
6 comentaris:
a veure si passeu alguna foto de la casa rural aquesta que vàreu anar. M'agradaria poder-ne parlar al bloc, a la web de MIFAS, etc...
Ja que ho tenen adaptat hauríem de fer-ne una mica de propaganda, no?
I a més, a prop de casa.
A veure si et deixes caure per Girona i m'expliques.
Cuidat
Tens raó, feia una mica de vergonya dir que havíem estat tot el dia a la casa i només n'havíem sortit per anar a dinar al Local Social... Segurament si com dius tu el xassis ens ho hagués permès, no hauríem anat a Sant Dionís, probablement estaríem estressant-nos a Roma, París, Nova York, o en algun resort turístic de Cancún fent cues per al buffet lliure de l'esmorzar... no sé, potser ens podem sentir afortunades i tot.
Vinga, envia-li alguna foto als miferos ja que n'ets sòcia!
he de dir que les fotos estàn fetes per l'Anna.
per cert Quim les fotos estàn totes al blog de l'Anna, jo no en vaig fer, però si vols veure la casa un dia et puc acompanyar.
Fer el toc? el dia que em convidis, espero que aviat
boníssima la frase " el xassis no ens acompanyava", jajjaja
És cert k sembla que si no fas activitats, excursions, etc,.. no saps gaudir de les teves vacances. I això tampoc és així.
A més si que vau viure emocions fortes!!
Ep! Tinc que dir que fer vacances i no fer res de res, és fantàstic. Ja en tenim prou d’horaris, obligacions i compromisos durant l’any.
Les vacances per no fotre res, apa!
Publica un comentari