Avui és un dia trist per a mi, molt no, només una mica, suposo que ja he tingut unes hores per pair el meu últim fracàs amorós de la meva vida, crec que ja m'hi estic acostumant a perdre coses, suposo que quan perds és perquè en algun moment has tingut. Però no deixa de ser una sensació molt negativa, una barreja de sol.litud, ràbia, angoixa, tristesa, plors i riures pel que en el seu moment es va compartir, de fet això és el més bonic, compartir coses bones i coses dolentes, això és l'amor.Vull pensar que em passarà aviat, almenys és el que desitjo tot i que són sentiments que m'acompanyaran tota la vida.
Sempre dic que no m'enamoraré mai més, ara ja n'he après i dic que no m'enamoraré mai més fins a la propera vegada.
S'admeten paraules de suport........
2 comentaris:
un no s'enamora perquè vulgui, és un virus que t'agafa i ja està.
Estimar és el verb més bonic, però també més difícil.
Es veritat, gràcies
Publica un comentari a l'entrada